Back Lockerbie-bomaanval Afrikaans بان أم الرحلة 103 Arabic Vuelu 103 de Pan Am AST Lokkerbi faciəsi Azerbaijani Атентат над Локърби Bulgarian Let Pan Am 103 Czech Trychineb Lockerbie Welsh Lockerbie-Anschlag German Πτήση 103 της Pan Am Greek Pan Am Flight 103 English
| ||||
| ||||
| Tipus | accident aeri atemptat accident aeri causat per bomba  | |||
|---|---|---|---|---|
| Data | 21 desembre 1988 | |||
| Localització | Lockerbie (Escòcia) | |||
| Estat | Regne Unit | |||
| Aeronau | Boeing 747 | |||
| Punt de sortida | Aeroport de Frankfurt (Alemanya) | |||
| Punt d'arribada | Aeroport Internacional John F. Kennedy (Nova York) | |||
| Gestor/operador | Pan American World Airways | |||
| Matriculació de l'aeronau | N739PA | |||
| Vol | PA103 | |||
| Morts | 243 passatger 16 tripulació Lockerbie: 11 ciutadà | |||
| Nombre de supervivents | 0 | |||
El Vol 103 de la Pan Am (Pan American World Airways) fou un vol transatlàntic regular que cobrí la ruta de Frankfurt del Main (Alemanya) a Detroit (Estats Units d'Amèrica), via Londres (Regne Unit) i Nova York. El 21 de desembre de 1988 l'avió que cobria aquest vol fou víctima d'un atemptat, i va ser destruït en ple vol per una bomba terrorista. Hi van morir els 243 passatgers i els 16 membres de la tripulació, a més d'11 persones que es trobaven a terra. Aquest atemptat és conegut com la bomba de Lockerbie,[1] donat que grans seccions de l'aeronau van caure a àrees residencials de la població de Lockerbie, Escòcia.
Arran d'una investigació conjunta de tres anys feta pels organismes Dumfries and Galloway Constabulary escocès i l'Oficina Federal d'Investigacions (FBI) estatunidenca, es van emetre ordres de detenció de dos ciutadans libis al novembre de 1991. El 1999, el líder libi Moammar al-Gaddafi va lliurar els dos homes per a ser jutjats a Camp Zeist (un tribunal especial amb l'únic propòsit de jutjar aquest cas), als Països Baixos, després de prolongades negociacions i sancions per part de l'ONU. El 2001, l'oficial d'intel·ligència libi Abdelbaset al-Megrahi va ser condemnat a cadena perpètua després de ser declarat culpable de 270 càrrecs d'assassinat en connexió amb l'atemptat. L'agost de 2009, va ser posat en llibertat pel Govern escocès per raons humanitàries, després d'haver estat diagnosticat de càncer de pròstata. Va morir al maig de 2012, sent l'única persona que ha estat condemnada per l'atemptat. Havia proclamat contínuament la seva innocència.
El 2003 al-Gaddafi va acceptar la responsabilitat de la bomba de Lockerbie i va pagar una indemnització a les famílies de les víctimes, tot i que va mantenir que ell mai no havia donat l'ordre de fer l'atemptat.[2] Durant la Guerra Civil Líbia del 2011, un membre del govern anterior va declarar que el dirigent libi havia donat l'ordre personalment.[2]
- ↑ «Clipper Maid of the Seas: Remembering those on flight 103». panamair.org, 2007. Arxivat de l'original el 26 de març 2008. [Consulta: 8 juny 2008].
- ↑ 2,0 2,1 «Colonel Gaddafi 'ordered Lockerbie bombing». BBC NEWS, 23-02-2011.